dilluns, 21 de febrer del 2011

CORDA FLUIXA

   CORDA FLUIXA by Miquel Angel Tena


Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt
per sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa.
Una nota molt greu i molt constant. Vençut
no sigui mai el clau que tiba i que defensa
la viva pulcritud
de la vibració d'una corda ben tensa.
Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda
que vibra malament!
Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent,
àtona, corrompuda,
corda desafinada, la meva ànima ment.
Quants cops l'hauria volgut muda
per no sentir la música falsa del seu accent!
Senyor, ¿Tu no voldries
reblar les torques dels meus extrems afeblits
perquè mai no s'afluixin les meves melodies?
Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,
i cantar sempre igual, ignorant les follies,
els dalers, els neguits,
el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies…
Jo vull ésser com tu, o corda que diries
que sempre et polsen uns mateixos dits.
MÀRIUS TORRES    Gener del 1937

Amb un arranjament de la Maria Rosa Ribas aquesta cançó que possiblement es la més complexa i ambiciosa que he fet mai , la vaig bastir quan tenia 19 anys i rebia clasesd'en Jordi Pàmies a l'Institut de lleida , vaig conèixer Màrius Torres ...i aquesta fou la segona cançó que vaig inventar sobre els seus poemes la primera fou la Ciutat Llunyana que recordo haber cantat en alguns directes i sobre tot a casa dels Barrull que estaven implicats en l'Esbart Màrius Torres i en la primera edició del premi de poesia Màrius torres , que va guanyar una gran Poetesa de Tortosa que es diu Maria Zoraida Burgos Matheu i que com tants grans escriptors que no viuen prop de Sant Joan D'Espí no existeixen ... quin mal fabor que fan a Catalunya tots aquestos txaperos de la tele !!!!
Al aviolonchel l'Aurora Gassull que va tenir  l'encert de fer rascar l'instrument talment estés un pel desafinat ,ronc, tal com diu el poema cosa que va afegir un punt de misteri al conjunt. Al piano contemporani de la Maria Rosa no li cal ni li sobra res per a mi es perfecte i estic sempre molt orgullós d'haver pogut coneixer-la i col·laborar amb ella per molt que a Catalunya Ràdio em diguessin sense cap mena de respecte que "on anava amb un pedrusco com alló , i que aquest disco no es pot punxar , "despres us queixeu de que no posem la Cançó , si feu aquestes coses!!!! Jo vaig marxar d'aquella merda de lloc on pretesament es dinfonia la "Cultura Catalana" ... em vaig espolsar la pols de les sabates i no hi he tornat més.D'això ja fa 24 anys...