dimarts, 25 de gener de 2011

CANÇÓ A MAHALTA (L'AIRE DEL TEU SILENCI)




CANÇÓ A MAHALTA

L'aire del teu silenci passa en mi
com en el prat un vent d'ales d'àngel o lliris.
Estrella del matí,
fes-me oblidar que em moro de que em miris.
Sóc la gota de rou que t'estimava ahir.

Màrius Torres

Composició preciosa de Raphel Pherrer (Palma de Mallorca) de la que em vaig enamorar i que ell gentilment em va cedir per a grabar, la Maria Rosa Ribas la va triar per a fer-ne un arranjament molt delicat i al servei absolut del tema , vaig disfrutar moltissim fent-lo tot i que hi ha unaltra versió inèdita, us poso primer aquesta que es la més coneguda. Al avioloncel: L'Aurora Gasull

diumenge, 23 de gener de 2011

AVIAT ALS ASILS




Aviat, als asils i als bancs de la ciutat,
entrarà al cor dels pobres tot el fred que s'acosta,
i a les mans, consumides de tant d'haver captat,
la misèria i l'hivern curullaran l'almosta.
Un silenci profund i vivent com un hoste
s'instal.larà a les cambres del vell palau tancat,
i pels camins, allargassats sota la posta,
descendiran les clares nits sense pietat.
I, tanmateix, que bells, el violeta pàl.lid,
el verd brillant, encès d'or immaterial
d'aquest ponent d'octubre, orgullosament alt,
d'una beutat que gela tot foc amb el seu hàlit!
Només, darrera els ulls, puja un vent aspre i càlid,
com d'una cova on crepités una fornal.


Màrius torres

Música: Miquel Àngel Tena

Quan fou l'hora de fer encabir les cançons triades en una sola cara d'un disc osia només uns 17-18 minuts útils d'audio en condicions, amb en Josep Pons varem aplicar el concepte clàssic "d'economia musical" . Normalment un cantautor dona un parell o tres de tombs al tema , o acaba amb una coda repetitiva "ad infinitum" que fa mes mengívola la cançoneta. En el Màster de "TOT EL FRED QUE S'ACOSTA" aquest recurs, diguem-ne comercial, que fa que la cançó quedi més en la memòria pel simple fenomen de la repetició , va ser escapçat sense cap mena de pietat. La cançó donava un tomb i prou, tot i així només varem poder encabir 7 temes al disc en aquesta entrega que us faig us ensenyo les cançons tal i com haurien quedat d'haber disposat de l'espai suficient El recurs de la repetició del tema es absolutament lícit y utilitzat arreu, en la cançó popular. Talment aquest màster alternatiu, que es va fer en el procés de grabació l'any 1986 i altres materials grabats anys abans durant els els tres anys que va durar la meva immersió en la poesia de Màrius Torres per tal de copsar-li l'anima i la subtilesa. Es de la meva absoluta propietat i si de cas també dels hereus de Màrius Torres que em van donar el seu permis per a fer el que vaig fer. I per això en faig l'ús que a mi em dona la gana ... .

                                        ***

...El saben aquell que diu.... va un xoriço a l'estiu quan tothom es de vacances i li diu a un altre xoriço , ep! noi que tinc un bon lot de pisos per vendre que t'interessa comprar-los?- i l'altre li contesta Ostres sí !! de quin barri son? del Barri de la Cançó Catalana!! -Bo!-be. I per quan m'ho fas ? per tant: Fet!!! i  el segon xoriço es queda tots els pisos. Sense ni mirar-se les escriptures. El cas es que quan tornen els seus legítims propietaris, es troben els pisos ocupats i els diu el xoriço que si volen alguna cosa que vagin al jutjat. Perquè ell n'es ara i per sempre més, el propietari legal... I el xoriço , un prodigi de la barra !! li diu al Català del Barri de la Cançó, ep tu!! m'ahuries de donar les claus del pis perqué ara son meves i així no em caldrà cambiar el pany... Doncs això!!... un assumpte de xoriços . Pas de gitanos!"! Per que hi ha molts més gitanos que no ho son de xoriços, d'entre ells el tio Peret, que també tenia pisos al barri, amb ell ja van anar al tanto de mirar-se les escriptures se suposa...

DOLÇ ANGEL DE LA MORT






Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Setembre 1936


Poema de Màrius Torres , Música Miquel Àngel Tena

Aquesta cançó la vàrem enregistrar a l'Estudi del Santi Picò pels voltants de 1985 amb en Manel Montañés a la guitarra i en Pau Gabarrella que va fer les bases de piano, no recordo be qui va posar el çello, però crec que fou en David un músic que va marxar al canadà. Dos anys més tard la vàig muntar a l'Estudi 84 amb en David Casamitjana i en varem fer una "ortopèdia" prou reixida vist com aguanta el pas del temps. Tanmateix ara canviaria l'accent del Dolor que em xiriga a les orelles com un pecat fonètic. De fet només fou una proba que va passar per bona .A mi la perfecció em fa grimor a les dents, abdico de la perfecció tant com del fanatisme. Només puc anar-hi, fer probatures, la bellesa es , nosaltres només en som espectadors, com a més interprets, traductors, traidors... I punt. Ara la dedico al coratge de l'ànima del Joan B. Humet, a qui admiro profundament.