AVIAT ALS ASILS

Aviat, als asils i als bancs de la ciutat,
entrarà al cor dels pobres tot el fred que s'acosta,
i a les mans, consumides de tant d'haver captat,
la misèria i l'hivern curullaran l'almosta.
Un silenci profund i vivent com un hoste
s'instal.larà a les cambres del vell palau tancat,
i pels camins, allargassats sota la posta,
descendiran les clares nits sense pietat.
I, tanmateix, que bells, el violeta pàl.lid,
el verd brillant, encès d'or immaterial
d'aquest ponent d'octubre, orgullosament alt,
d'una beutat que gela tot foc amb el seu hàlit!
Només, darrera els ulls, puja un vent aspre i càlid,
com d'una cova on crepités una fornal.


Màrius torres

Música: Miquel Àngel Tena

Quan fou l'hora de fer encabir les cançons triades en una sola cara d'un disc osia només uns 17-18 minuts útils d'audio en condicions, amb en Josep Pons varem aplicar el concepte clàssic "d'economia musical" . Normalment un cantautor dona un parell o tres de tombs al tema , o acaba amb una coda repetitiva "ad infinitum" que fa mes mengívola la cançoneta. En el Màster de "TOT EL FRED QUE S'ACOSTA" aquest recurs, diguem-ne comercial, que fa que la cançó quedi més en la memòria pel simple fenomen de la repetició , va ser escapçat sense cap mena de pietat. La cançó donava un tomb i prou, tot i així només varem poder encabir 7 temes al disc en aquesta entrega que us faig us ensenyo les cançons tal i com haurien quedat d'haber disposat de l'espai suficient El recurs de la repetició del tema es absolutament lícit y utilitzat arreu, en la cançó popular. Talment aquest màster alternatiu, que es va fer en el procés de grabació l'any 1986 i altres materials grabats anys abans durant els els tres anys que va durar la meva immersió en la poesia de Màrius Torres per tal de copsar-li l'anima i la subtilesa. Es de la meva absoluta propietat i si de cas també dels hereus de Màrius Torres que em van donar el seu permis per a fer el que vaig fer. I per això en faig l'ús que a mi em dona la gana ... .

                                        ***

...El saben aquell que diu.... va un xoriço a l'estiu quan tothom es de vacances i li diu a un altre xoriço , ep! noi que tinc un bon lot de pisos per vendre que t'interessa comprar-los?- i l'altre li contesta Ostres sí !! de quin barri son? del Barri de la Cançó Catalana!! -Bo!-be. I per quan m'ho fas ? per tant: Fet!!! i  el segon xoriço es queda tots els pisos. Sense ni mirar-se les escriptures. El cas es que quan tornen els seus legítims propietaris, es troben els pisos ocupats i els diu el xoriço que si volen alguna cosa que vagin al jutjat. Perquè ell n'es ara i per sempre més, el propietari legal... I el xoriço , un prodigi de la barra !! li diu al Català del Barri de la Cançó, ep tu!! m'ahuries de donar les claus del pis perqué ara son meves i així no em caldrà cambiar el pany... Doncs això!!... un assumpte de xoriços . Pas de gitanos!"! Per que hi ha molts més gitanos que no ho son de xoriços, d'entre ells el tio Peret, que també tenia pisos al barri, amb ell ja van anar al tanto de mirar-se les escriptures se suposa...