divendres, 18 de febrer de 2011

MÀRIUS TORRES FEBRER

   FEBRER by Miquel Angel Tena

FEBRER- 1937 -
Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
---- sempre el somni que precedeix la força!
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera.
Els torrents se'n nodreixen poc a poc.
Tot és tebi i frisós, com davançant el focde la próxima primavera.
Daurats migdies dels minvants d'hivern !
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern.    


JO VOLIA FER UN VALS DE VIOLINADA.... Però  en Josep Pons va dir-me molt seriós quan ja érem a l'estudi . No Miquel . Aquesta la farem a piano i veu: sense cap més cosa , no li cal cap més aditament . A piano i veu  quedara perfecta. Ho va dir amb tal seguretat que jo vaig fer un Amén intern i un siiii ? indecís extern..El temps ha demostrat que en Josep tenia tota la raó. Mai podre agrair-li prou tot el que em va ensenyar en Josep Pons , El gust pel detall , per la bona m,úsica , per l'estalvi de "patilla"... Aquesta cançó .no necessita cap mena se bestit amb el piano i la veu s'aguanta sola com una núvia ballant el seu primer vals , ni li toquen els peus a terra .   

1 comentari:

Carme ha dit...

M'agrada molt! És la que em vaig posar al meu blog, de totes les que em vas deixar, pel dia de l'homenatge a Màrius Torres